Cirurgia i implants

A vegades, la solució als problemes que se’ns presenten a la clínica requereixen la realització d’intervencions on es necessita cirurgia. Els casos més habituals són la col.locació d’implants i l’extracció de cordals (queixals del seny).

Sigui el tipus de cirurgia que sigui, els nostres professionals s’encarregaran de que el procés sigui mínimament invasiu, reduint així la possibilitat d’aparició de dolor postoperatori.

IMPLANTS DENTALS

Un implant (o fixació) és una petita peça amb forma de cargol, d’un material biocompatible (generalment titani), que, instal·lat als ossos maxil·lars, es fusiona amb aquest després d’unes poques setmanes (el que es coneix com osteointegració). D’aquesta manera l’implant serà com l’arrel de la dent absent.

L’implant presenta una rosca interna on es fixarà posteriorment el pilar que aguantarà la futura pròtesi. Sobre aquests implants podrem col·locar corones unitàries, ponts o pròtesis completes.

252586_231450276868983_2579185_n

Procés del tractament

Solucions rehabilitadores sobre implants dentals

“TOT SÓN AVANTATGES”

Amb els avanços de la ciència i tecnologia actuals, el procés de tornar el somriure a un pacient es fa molt senzill i ofereix molts avantatges:

–          Màxima estabilitat: Els implants permeten restablir les peces dentals de manera fixa, o aconseguint disminuir la              mobilitat de la pròtesi, evitant així l’acumulació d’aliments i obtenint major capacitat masticatòria.

–          Mínim rebuig: Al ésser de titani, que és un material totalment biocompatible, el índex de rebuig és mínim.

–          Resultats estètics: S’aconsegueixen resultats òptims tant en dents de porcellana com pròtesi de resina,                          proporcionant al pacient major confiança i seguretat en ell mateix.

–          Naturalitat: Al no presentar mobilitat, el pacient nota els implants “com si fossin seus”.

–          Prevenen la pèrdua d’ós i eviten problemes d’oclusió derivats del desplaçament de les dents.

–          L’implant substitueix una dent perduda sense la necessitat de tallar o rebaixar les dents adjacents.

Situacions especials:

En funció de la pèrdua òssia que pateix el pacient, ocasionalment és necessari utilitzar materials d’ompliment ossi (ós autòleg, del propi pacient; ós liofilitzat de boví; materials al·loplàstics mineralitzats; etc) i procediments de fixació o osteosíntesi (com membranes polimèriques, malles metàl·liques, minicargols o minixinxetes).