Si una càries avança i s’aproxima a la polpa dental (nervi), aquest s’inflama i el dolor augmenta en intensitat i freqüència, i apareix també de forma espontània. Als casos més complexos pot produir-se infecció del mateix i dels teixits que envolten la dent o una necrosi polpar (pèrdua de vitalitat).
En aquests casos, el tractament d’elecció és l’endodòncia, popularment coneguda com “matar el nervi”. L’endodòncia consisteix en netejar i retirar el teixit vascular i nerviós de la dent seguit d’una desinfecció i obturació dels conductes radiculars. D’aquesta manera s’evita la disseminació de bacteris i s’elimina el dolor associat.
Posteriorment es procedeix a restaurar la dent mitjançant una reconstrucció amb resina composta (compòsit). A partir d’aquest moment la dent no farà mal i continuarà funcional.
El tractament endodòntic permet la conservació de la dent però produeix seqüeles com son fragilitat i risc de fractura i canvi de coloració de la dent. Per a corregir/evitar aquestes seqüeles, freqüentment es reforça mitjançant una corona (funda).
L’endodòncia pot ésser necessària també en casos de traumatismes, fractures, desgastos dentals, etc.
Si bé l’èxit de l’endodòncia es situa entorn al 95% dels casos, aquest depèn de moltes variables i algunes no es coneixen fins a iniciar el procés de tractament. Tal com anomalies dels conductes, calcificacions del nervi, existència d’infecció al voltant de l’arrel que no s’aconsegueixi eliminar al 100%, etc.
El pronòstic del tractament variarà molt en funció del moment en que s’inicia i l’estat de la dent i dels teixits que l’envolten.
Perfiles sociales